L’hivern, la nit i el dia

Vinyes nevades

Quan arriba l’hivern, els ocells piulen massegant el fred que cau dels gotims que ja no hi són. Les branques perpètues d’olivera no moren ni en fred de boira ni quan s’aixeca l’aire argilós dels camps remullats del plugim que gela sota la neu reblerta  i blanca, rememorant la suavitat d’uns flocs esmunyedissos però no distants. Els pastors tampoc no hi són, i les bèsties moren ignotes sense esma per trepitjar el camí que van traçar els avantpassats en so d’escallot somort i amagat dins del tros. Els que ho mirem tot des de la finestra estant, somiem brins de llum de calor serena però enyorem també la fredor de l’aire que ens talla els dits rosegats davant la nit que dibuixa les figures de déus i mites alçats.

Si jo penso en la nit, em sento home, i amb l’esguard perfilo l’equilibri i la bellesa del sostre del Món, per pensar en l’amor d’una dona amagat de foscor pregona. L’hivern ja s’acaba i torna la piuladissa de pit-roigs, merles, garses, oriols, rapinyaires d’ala encesa que són àligues, aligots, milans, falcons i esparvers airosos. Entretant, els senglars s’amaguen també dins la fosca, les guineus s’omplen el pap i els conills travessen la carretera jugant a una tòmbola de rifa barata d’una vida que pot morir esclafada damunt el traç d’una línia de separació asfàltica (tots ells tan morts com els gripaus que suen lentament damunt la calçada molla).

Polir la vinya per preparar-la per a la següent verema és una feina minuciosa i retallada que fem d’un hivern a l’altre per a que la planta reviscoli i els sarments creixin ufanosos per regalar nova anyada de gotim prenyat de dolçor en sucre de most i caldós vi previ. Els sarments o branques de la vinya els prepodem per avançar feina, i després ja podem tallant la branca fins la soca del tronc principal, deixant al descobert els braguers, dels quals en resten dos damunt la soca i el del mig –generalment- es talla (i si no es fa amb un o altre, pels extrems). Els ulls o braguers que resten de la poda han de ser tractats amb pintura de coure i goma –que assoleix un color blau molt suggerent-, i quan treballem en aquest moment del cicle productiu agrari diem –sense embuts i sense gaire recel- que “pintem ferides” de la planta un cop escapçada. Els sarments els recollim per cremar –quina feina més feixuga!- o els deixem al tros entre línia i línia de ceps per a que quan passi el tractor amb la piconadora esmicoli triturant les branques. Quan recollim sarments, ens fa mal l’esquena, tenim son i estem avorrits, mirem enlaire i també ens agradaria ser ocells. Els sarments que no s’esmicolen seran llenya –com a llenya menuda- per a les llars de Vallbona, per unir d’esperit persones i foc quan a fora glaça i neva. La llenya gruixuda, de troncs d’arbre d’olivera, atmeller i xop, entre d’altres, la compren els senyors i les senyores del poble per cremar en estufes i llars, on també cremaran els sarments que venem als notres clients fent un farcell que lliga amb una corda les branques.

Mirant l’horitzó d’arbres que cenyeixen els vessants ondulats de Rocallaura, veient l’atmosfera rosada que acomboia la catedral de Vallbona, amb el seu convent, i les cases més antigues del poble, penso que les feines del camp s’han de fer amb criteri i seny per a que el reviscolament sigui benigne quan ja neix el fruit després de les floracions respectives. La Nit, i el Dia, en el seu intercanvi joiós, mostren el contrast enigmàtic en els ulls d’un gat de mirada distant, secreta i d’irreverència punyent, mai servil i enjogassada com la d’un gos obedient, car els cicles de la Naturalesa que també reflecteixen la nit i el dia en el seu viarany celest, són la Veritat amagada en el sentit de la nostra vida.

TERMINOLOGIA BÀSICA*

  1. La piconadora (gentilici), també es pot anomenar “trossejadora” i/o “trituradora”: acció de piconejar/piconar,  trossejar, triturar,  rompre, esquarterar.
  2. La brosta: els sarments collits a la vinya (així com les branques d’olivera i d’ametller, entre d’altres), que generalment constitueixen llenya per cremar.
  3. Braguer: l’ull que queda al troc de la vinya quan es poda el sarment.
  4. Brocada: el sarment tallat a mig pam del braguer per a que creixi branca nova –a quatre dits del tronc principal- atorgant el privilegi del fruit en la consecució del creixement vegetal arbori.
  5. “Pintar les ferides de la vinya”: es fa amb cola tenyida de coure (que assoleix un característic color blau), i que s’aplica sobre els rudiments escapçats del braguer. El coure impedeix que els elements patògens penetrin la soca del cep.
  6. El sofre, d’altra banda, s’aplica a l’estiu amb un pulveritzador per evitar que penetrin elements patògens que puguin malmetre el fruit.

* Cada tècnic o enginyer –almenys aquí a la nostra Cooperativa l’Olivera- té una manera pròpia d’explicar i contextualitzar aquestes informacions; en aquest cas, tanmateix, jo considero vàlides i universals aquestes explicacions que aporto i que es podrien enriquir, també, amb el testimoni d’altres persones del grup que no he recollit malgrat el seu punt de vista sigui tan vàlid i valuós com el d’aquest requadre.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>