El meu viatge a L’Olivera

viatge jordi a olivera cooperativa

Sóc el que sóc, i si bé l’olivera és un arbre de pau, a mi també m’agrada la turbulència del pàmpol de vinya i cep. Dit això, el meu viatge amb vosaltres va començar a finals d’agost de 2011, ara ja farà gairebé vuit mesos, que es diu ràpid fins i tot comptant amb els dits, malgrat el temps atmosfèric de cadències estacionals ens mostri diferents tonalitats cromàtiques i rugositats en fulles, flors, arbres i fruits. Si parlo d’un viatge, és un viatge amb tots vosaltres, un periple cap a dins nostre i cap al món que ens envolta. Us he après a conèixer i vosaltres heu vist un nou company una mica estrafolari que fa manyagues i bromes pesades, però que us aprecia per tot el que sou. El menjar és bo i les cuineres duen el pes de la rutina qüotidiana amb cada guisat que dibuixa els solcs de la nostra terra.

A la Cooperativa hi ha d’haver gent per tot, hi ha els ocupes i hi ha el grup dels  ocupacionals, així com d’altres persones que fem el que podem, mentre els caps ens dirigeixen amb prou dinamisme com per fer triomfar el projecte col·lectiu d’elaborar vi i oli de qualitat per assaonar la taula dels millors comensals. Jo n’estic molt satisfet i orgullós del meu viatge en aquest univers curiós de Missenyores i Eixaders, del Blanc de Serè amb els  seus Marges i el Vallisbona que solca un passat de terrisses i ceràmica blava del convent de la nostra petita vila. Quan camino per la vinya i quan camino pels carrers de pedra vella, quan m’endinso en un bosquet d’atmetllers i la brisa ondula el pi i l’alzina, penso també qui som i què fem, i ho faig amb la veu de l’home nascut a ciutat a qui el camp frisós enamora, adès tots alcem l’aixada i ara fem anar el rasclet, i el crit del mosso ens anuncia l’esmorzar quan el sol ja despunta, que és de pa sense carnsalada ni vi del temps dels rabassers.

Entre nosaltres no hi ha massa disputes, i poques vegades retrets, i quan dinem espatlla amb espatlla, amb la samarra curta si fa calor d’elixir primaveral, fem barril·la i alcem patxoca amb aires d’humilitat pagesívola que mai disfressem benestant. Tanmateix, tinc una certesa clara clavada al seny i al front, i és que el meu viatge no el faig tot sol, sinó amb tots vosaltres alhora, i si un emmalalteix sembla que també morim tots, i per això fem pinya i alcem els braços cantant, delint per una bona verema i una bona temporada d’olives, mes si no es cullen sarments de branca i branquillons, si el camp no és net, el pagès no fa via. El foc purifica i tot ho neteja.

No m’oblidaré mai d’aquests últims vuit mesos de la meva vida, i tots vosaltres ja sou la meva colla, del primer a l’últim i a l’inrevés. Us trobaré a faltar si un dia me’n vaig. Si un dia me’n vaig, però, quan ens tornarem a trobar ja sabrem de què parlar.

 

Jordi Sempere Roig

Vallbona de les Monges, 21 de març de 2012

2 pensaments a “El meu viatge a L’Olivera

  1. Adriana

    Que bonic, Jordi! Continues escrivint tan bé com sempre. M’ha agradat molt tornar a llegir les teves paraules. No deixis mai d’escriure, que la teva cella et recordi cada dia que tens el do de la paraula. Una abraçada.

    Respon
  2. L'Olivera Cooperativa Autor de l'entrada

    Gràcies Adriana! Ja li hem fet arribar el teu comentari al Jordi. Segur que es posarà molt content! Records des de Vallbona.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>