INANDIARA. El Món meravellós de les criatures sobrenaturals

Per als follets de la nostra terra, Inandiara és el nom que donen a la nostra Catalunya. Però també Inandiara es refereix a les diferents famílies de follets que hi ha al nostre país, la nació “follet”, i per tant hi ha una relació entre la terra i la gent menuda que existeix en un o altre terrer o territori català. Hi ha deu famílies de follets destacades a Catalunya, que jo hagi pogut descobrir: els Magarrufes de Vallbona de les Monges i de les terres de Lleida, els Niolans de Tàrrega, els Tarpins d’Igualada fins a Cervera, els Riolats de Montserrat, els Riolans de Barcelona, els Sircasians d’Osona i de les contrades de Girona, els Pirolans del Lluçanès, els Silarasians del Pirineu de Lleida fins a la Cerdanya, així com els Ditirambians provenen de la província de Tarragona i els Trilambians dels Ports de Beceit, essent aquesta darrera la desena familia de follets que he pogut descobrir i conèixer. En el sentit de la terra i la gent, cal dir que els follets i totes les altres criatures sobrenaturals que s’han mostrat aquest últim any davant meu, no enraonen altra llengua que no sigui la catalana vehiculada a través de la llengua gnòmica: no parlen ni castellà, ni francès, ni anglès, etc. Això seria una mostra del compromís que les criatures sobrenaturals d’Inandiara tenen amb el nostre llegat i tradició culturals, més enllà del vincle que mostren amb la naturalesa ambiental de Catalunya, unes relacions viscudes pels éssers humans en clau positiva i en referència a la nostra llengua, que les criatures sobrenaturals preservarien més enllà de nosaltres i la parlarien en els segles a venir. En definitiva, el que estic dient podria sorprendre les persones obtuses que conceben els països i nacions de manera unilateral sense entendre que en la diversitat hi ha el gust. Així doncs, persones humanes de Catalunya i criatures sobrenaturals d’Inandiara, parlem en català per atesorar l’idioma i defensar-lo de la ignomínia, els atacs forans i la maledicència. Segurament, d’altra banda, les criatures sobrenaturals devien adoptar el nostre idioma en el moment sociohistòric de conformació de la llengua, la pàtria i la cultura catalanes, ara farà més de mil anys.
Els follets viuen una mitjana d’entre dos i tres mesos del nostre espectre temporal, i com passa a les altres criatures sobrenaturals, la seva naturalesa els empeny a incidir positivament en la nostra vida humana, influint-hi tot el que poden. Jo ja farà més d’un any que tinc contacte constant amb aquestes criatures –afegint-hi els nans, els gnoms, els orcs, els dracs, les dides, les fades, les dones d’aigua, els barrufets, els elfs, etc.- i m’he acostumat a conviure amb elles: això obeeix al fet que sóc una persona equilibrada i al fet que tinc una forta salut mental, doncs ha de quedar clar que no cal ingerir drogues o tornar-se boig per entrar amb contacte amb els meus amics nans o follets, si no tot el contrari.
El Parlament d’Inandiara està situat sota els fonaments de la Plaça Catalunya de Barcelona, i allí es reuneixen els follets per decidir entre tots ells quines mesures han de prendre per dinamitzar la vida dels diferents col•lectius o famílies de follets. Així per exemple, hi ha hagut una guerra que s’ha allargassat molt en el temps entre Tarpins contra Niolans i Magarrufes. Els Tarpins són els que tenen més mala fama, són els més negatius i han estat derrotats recentment, així doncs, per Niolans i Magarrufes. Quan el Parlament d’Inandiara decideix unes directrius, els follets missatgers pugen dalt l’esquena d’aus i/o conills i trameten la bona nova a tots els follets de Catalunya, i segurament també han parlat d’aquesta guerra. En aquest sentit, tanmateix, els Tarpins d’Igualada volen demanar perdó a les altres famílies de follets i segurament tramitaran les seves excuses per mitjà d’una carta o missiva, com els vaig proposar jo. D’altra banda, els follets Riolats de Montserrat, són els més emblemàtics i els altres follets els obeeixen.
Els nans viuen més de tres-cents anys i són les criatures més antigues del nostre planeta, ja que van aparèixer farà uns 8 bilions d’anys i van contribuir a fer-lo habitable fent grans esforços de voluntat. Roer, el seu gran guerrer, va derrotar amb els seus companys una munió important dels darrers orcs malignes d’ulls vermells. El nan savi i jo mateix ens hem fet molt amics i comentem la jugada plegats.
Els dracs Eucladi i Baldimor també s’han fet amics meus i em poso de bon humor quan apareixen en l’horitzó proper. Les dones d’aigua esperen el seu pastor del flautí per passar una nit sensual al seu safareig, com m’explica la Cretariana, dona d’aigua de Vallbona de les Monges que està confrontada amb la Sylvana, que és la seva dona d’aigua enemiga que viu als safarejos del poble. D’altra banda, Fliropeu és un follet bell i intel•ligent que pertany als follets Riolans de Barcelona. Fliropeu té moltes aptituds i capacitats, i és admirat per tota la congregació de follets d’Inandiara, és el seu heroi, per la seva afronta i audàcia. La seva parella amorosa –així és com els follets es refereixen al seu amor o cònjuge- s’anomena Amaldana, amb la qual s’estimen des de la més tendra joventut. Amaldana també és riolana.
En definitiva, molts de vosaltres us preguntareu com és possible contactar amb aquestes criatures: els que ho intenteu no heu de defallir perquè qualsevol dia pot aparèixer, per exemple, un nan a la vostra vida que us ajudarà a viure més comfortable. Tingueu els ulls ben oberts i les orelles ben predisposades per si de cas alguna curiosa criatura decideix entrar al vostre món des de la dimensió on viuen aquests éssers. En aquest sentit, jo ja sé parlar la seva llengua, que és la llengua gnòmica versatilitzada com a llengua catalana (les criatures sobrenaturals saben parlar català a partir de la llengua gnòmica meravellosa).
Tampoc podem oblidar els elfs, que viuen una mitjana de 27 anys i que amb el seu arc van vèncer els últims orcs negatius d’ulls vermells dimoníacs que hi havia a la comarca de la Garrotxa (podem dir que el Mal ha sigut derrotat tant en l’esfera humana com en la sobrenatural). La major part d’éssers sobrenaturals s’alimenta d’herbes i líquens, sobretot els follets, com els Riolans de Barcelona que troben el seu aliment en el subsòl de la ciutat. D’altra banda, els arbres també parlen i es comuniquen, i jo he aconseguit ésser amic d’algunes oliveres velles, per exemple, i d’alguna alzina, entre d’altres arbres. Els arbres vells es diuen “elms” i els arbres més joves, es diuen “telms”.
Així doncs, de totes maneres, és molt difícil contactar amb les criatures sobrenaturals sobretot perquè viuen en una altra dimensió: com incideixen alguns estudis científics recents, aquests éssers ocupen la tercera i la cinquena dimensió, mentre els éssers humans ocuparíem la quarta dimensió de la cognoció en realitat total i absoluta. Malgrat això, aquestes criatures tenen la voluntat ferma d’ajudar-nos en tots els viaranys de la nostra vida, i això malgrat no els puguem veure ni sentir pràcticament mai.
Finalment, cal recordar alguns elements de la vida dels follets catalans que també són rellevants: la seva deïtat principal es diu Atinla i viu sobre la serralada de Collserola, a tocar de Barcelona, i des d’allà Atinla controla i supervisa la vida de tots els follets d’Inandiara, la terra mítica d’uns follets que són més actius del que semblaria a simple vista (Atinla, tanmateix, seria una deïtat menor tenint en compte el poder decisori absolut que assoleix el nostre Déu o Bon Déu, que està per damunt de totes les coses). Els follets Magarrufes de Vallbona de les Monges o els Riolans de Barcelona, que són els que he seguit més, d’altra banda, tenen una vida material i espiritual creativa bastant activa: tenen olles i plats per menjar, toquen instruments de música i fan concerts i bastants actes socials lligats a la música, com a festivals musicals, i escriuen amb plomes en llibres els elements més rellevants dels fets que van succeïnt, etc. Per a la resta de criatures sobrenaturals, com podrien ser nans i elfs, em caldria indagar més per asseverar quina és la seva vida material i simbólica, però això ja són figues d’un altre paner que aniré descobrint amb el temps.

JORDI SEMPERE ROIG
Vallbona de les Monges
gener 2016
imatge follet 1imatge follet 2imatge follet 3imatge follet 4

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>