PROPOSTA LITERÀRIA PER A LA DIADA DE SANT JORDI 2017: la Reina Lionor o la princesa perduda (obra de Jordi Sempere Roig)

Fa vint anys vaig tenir la idea de reescriure el mite de Sant Jordi, la princesa i el drac amb un conte o narració que s’havia de titular “La nova llegenda de Sant Jordi”. Amb el pas del temps, tanmateix, l’obra va assolir un títol més innovador i original que diria “Priscil•la, el drac i el cavaller errat”, on queda clar que Priscil•la és la princesa i el cavaller errat el seu Sant Jordi que s’ha equivocat, i dic això perquè en realitat la princesa s’estima el drac, i això anant visceralment en contra dels designis del seu pare –que la vol casar- i del fat del cavaller errat, que no troba el sentit a la història que està vivint, no entén què li passa a la princesa i no sap què vol dir que el drac sigui mansoi, bondadós i juganer.
La impossibilitat d’estimar un drac, però, serà el gran escull que haurà de superar la princesa, malgrat Sant Jordi en aquesta història acabi fracassant. Així doncs, si la trilogia de “La Reina Lionor o la princesa perduda” inclou com a primera part “Priscil•la, el drac i el cavaller errat”, i com a segona part “Priscil•la al Regne de Làtria”, i finalment conclou amb “Priscil•la captiva o el naixement de Lionor” (hi haurà un epíleg que tancarà la trilogia de la Reina Lionor que durà per nom “Lionor i Eucladi al planeta del Volcà”), el liet motiv de totes aquestes narracions unides en trilogia pel fat de la Reina Lionor, que apareix al final de la història, serà explicar com pot ésser aquest amor entre una princesa, la Priscil•la, i un drac, que per molt tranquil que sigui, no deixa de ser una bèstia.
Priscil•la s’ha de confrontar a ella mateixa (a la segona part de la trilogia coneguda com a “Priscil•la al Regne de Làtria”, i a la tercera part, dita “Priscil•la captiva o el naixement de Lionor”) per poder ser feliç i alliberar-se dels perjudicis d’estimar una bèstia, un cop el cavaller errat desapareix pràcticament de tota la narració i el seu pare, el rei d’un regne tronat, acaba desistint de manipular-la més. En aquest cas, la rosa i l’amor que Priscil•la i el drac es prometen per a tota l’Eternitat es podrà fer realitat al final quan s’alliberi la princesa d’un captiveri que li ha estat imposat i un drac amic del seu amor la uneixi en matrimoni amb el seu drac: Priscil•la, com a persona convertida ja en draga, es dirà Lionor, i el seu drac s’anomenarà Eucladi, els quals faran un viatge de noces meravellós al planeta del Volcà. La princesa perduda haurà trobat finalment el sentit dels seus dies.
L’emmirallament literari de tota la trilogia serà una prosopopeia que buscarà la bellesa en les profunditats d’un mar curull d’or i de pedres precioses, com si miréssim l’aigua salada en una illa del mar Egeu de l’època micènica, des d’una platja paradisíaca i solitària. Tal com si busquéssim un elixir de pedra de vitrall filosofal en virtut de filosofia pura de ferro forjat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>