L’AGRICULTURA I LA RELIGIÓ PRECOLOMBINA

“És precís retornar a l’agricultura la sacralitat que li fou manllevada pel model de l’agricultura industrial. És precís també, reprendre el model de l’agricultura tradicional basat en l’ús de fertilitzants i insecticides naturals, controls biològics i rotació de cultius”.

Amb l’aparició de l’agricultura, farà més de dotze mil anys, es va iniciar una transformació decisiva i transcendental en el desenvolupament ulterior de la humanitat. El profund canvi cultural que va aportar l’agricultura vindria a marcar, a partir d’aquell moment, les expressions diverses que tindrien relació amb la vida de tots els éssers humans. Del misteri i segurament fascinació que els nostres avantpassats més allunyats en el temps professaren al sol, a la pluja i al creixement i reproducció d’animals i plantes, es va anar evolucionant vers a una adequació i interacció inevitable amb el medi natural.
D’ací que l’agricultura va influir poderosament, sense cap dubte, de la gènesi, desenvolupament i justificació de totes les nocions màgico-religioses que els pobles precolombins van anar forjant i transmetent de generació en generació, en funció a l’esplendor que van tenir les seves civilitzacions. Per tant, l’agricultura no es va limitar a ser la base fonamental per cobrir les necessitats bàsiques relacionades amb l’alimentació, el proveïment de medicines, combustibles, ornaments i materials de construcció, sinó que i en virtut d’aquest extraordinari i decisiu rol que simbolitzava a les seves vides, els amerindis precolombins, així doncs, es valgueren d’aquest imaginari per a fonamentar una bella, rica i meravellosa cosmovisió religiosa.
D’aquesta manera, les civilitzacions indígenes precolombines que ocupaven les zones dels Andes i Mesoamèrica principalment, van forjar tant en l’agricultura com en la religió, dos dels seus llegats culturals més importants. L’agricultura, que feu possible avançar explicacions elementals dels misteris de la mort i el sentit i conservació de la vida, va influir decisivament en la formació i cohesió de les comunitats pre-hispàniques, que versaven al voltant de creences i valors fonamentats en grimatge 1an mesura en concepcions animistes i naturalistes.
D’aquesta manera, un conjunt de cerimònies, festes i pràctiques d’ordre màgic, invocaven i evocaven tot al llarg del continent, a déus que representaven el sol, la pluja, la terra, la fertilitat, els vents i les collites. Pacha mama, Inti, Viracocha, Ixtoh, Tlaloc, Quetzalcóalt i Chac, són alguns dels noms que inques, maies i asteques veneraven amb grandíssima devoció, per la fe inalterable que mostraven en relació al progrés i desenvolupament de les activitats agrícoles que ardorosament treballaven.
Tot això explica per què la impressionant ciutadella de Teotihuacán –el lloc dels déus, segons la llengua asteca-, que tingué un gran esplendor al segle VII, comptés amb un bell i formós temple dedicat a l’agricultura. També mostra la particular cosmovisió dels maies, que feia aparèixer al centre de l’Univers una gegantina planta de blat de moro. Com dèiem i com anem dient, aquesta interdependència entre agricultura i religió precolombina, així doncs, apareixia en la pròpia concepció de l’art i les seves diverses manifestacions.
Moltes plantes indoamericanes com la pruna, l’avocat, blat de moro i cacao, entre d’altres, foren considerades com d’origen diví pels aborígens precolombins. D’aquí va néixer l’extraordinària importància que tingué el cacao com a aliment i com a moneda de canvi entre toltecas, chichimecas i maies, després de ser entregat pel déu blanc Quetzalcóalt. Mentre el blat de moro va arribar a tenir un caràcter tan sagrat i monumental per al maia quiché, que apareix amb la pròpia gestació dels primers homes sobre la terra, el Popol Vuh diu en aquest sentit que “…de blat de moro groc i de blat de moro blanc, es feu la seva carn; de massa de blat de moro es feren els braços i les cames dels homes. Únicament la massa del blat de moro va entrar a la carn dels nostres pares, els quatre homes que foren creats…”
No obstant això, tota aquesta cosmovisió religiosa que nasqué i s’emparà en harmònica relació i sotsteniment amb les pràctiques i finalitats de l’agricultura indígena, en èpoques més recents ha anat desapareixent gradualment i en lloc seu s’ha anat imponent una agricultura que no necessita invocar cap déu més que no sigui el del mercat, per a privatitzar llavors, animals i collites. Aquest fet ha implicat la destrucció de recursos i de les bases fonamentals que fan possible l’activitat agícola, així com s’ha prioritzat en aquest sentit l’assoliment de les exigències comercials i lucratives més enllà de les necessitats humanes de primer ordre.
En efecte, l’agricultura que impera avui dia al nostre planeta es troba en conflicte clar i frontal amb els recursos dels que depèn per a la seva existència. S’ha renunciat, així doncs, a la visió holística que tan decisiva fou per als pobles aborígens, que no veien cap separació entre el món natural i l’humà, per a assumir la interacció home-natura com a una rivalitat sempre permanent.
En aquest marc, les pràctiques agrícoles que avui encara prevalen es veuen afectades i són responsables alhora de la profunda crisi ecològica i social en què es fonamenta l’actual model d’agricultura moderna, com veurem en els següents capítols d’història de l’agricultura universal que presentarem en els mesos que vindran al nostre blog. Així doncs, l’agricultura moderna desempallegada dels vestigis i survivals d’una agricultura ecològicament sostenible tradicional i basada en el culte religiós positiu, introdueix els següents elements conformatius d’una estructura socioeconòmica capitalista a partir del que es coneix com a Revolució Verda: monocultius, productes agroquímics, llavors híbrides, erosió genètica, mecanització i irrigació intensiva, entre d’altres elements, així com cal afegir els cultius transgènics i el patentat de plantes, animals, i del coneixement tradicional.
Per aquests motius, Pedro Rivera Ramos, l’autor del text que analitzem i que tenim entre mans i que esbossem paral•lelament amb la informació que ell aporta des del nostre punt de vista, sosté que és precís tornar l’abans possible a una agricultura que mantingui la sacralitat de la qual fou desposseïda pel model d’agricultura industrial, que tampoc ha pogut solucionar el problema de la fam al Món: encara hi ha mil milions de famolencs i s’han degradat el 25% de les terres agrícoles del planeta, així com s’han salinitzat de forma greu el 10% de les terres irrigades del món. L’agricultura ecològica i la biodinàmica, mitjançant l’ús de fertilitzants i insecticides naturals, els controls biològics i la rotació de cultius, conjuminada amb l’agricultura social que respecta els drets dels treballadors agraris i d’uns consumidors responsables, podria ser possible si no es renunciés al vessant sacramental de les religions que es basen també en el respecte a la natura i l’agricultura que desenvolupen alhora en el model productiu que defensen, de caire més alternatiu i més probable i eficaç en paràmetres de sostenibilitat per als ecosistemes naturals i agraris, i per a l’estructura socioeconòmica que els sostenen i fonamenten.
El culte i el ritual, així doncs, en definitiva, expliquen la relació que estableix l’ésser humà amb el cultiu que procrea, en termes de cultura agrària, entenent aquest principi no només per a l’Amèrica precolombina sinó per a tots els sistemes agraris tradicionals del Món, també a Europa, Àfrica, Àsia i Oceania. L’agricultura ritual s’entén a través del culte que vincula el pagès a una divinitat determinada, que variarà sovint segons el tipus de cultiu, amb un credo moltes vegades vinculat a la fertilitat i fecunditat naturals. D’aquí la necessitat de manllevar i desvincular les activitats agràries del sistema industrial capitalista que desvirtua el treball agrari que s’ha implementat sempre i que és més sostenible.
imatge 2imatge 3imatge 4
Bibliografia: Pedro Rivera Ramos //www.biodiversidadla.org/Portada_Principal/Documentos/La_agricultura_y_la_religión_precolombina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>