AUCA DE LA VEREMA (Anyada 2019)

Avui etzibo una nova tonada
que il•lustra com són
els personatges de l’Auca
que conformen el paisatge
de la nostra Olivera sonada.
No hi ha dibuixos ni pictogrames,
només té força i furor
el propi perfil dels oliveraires,
que ens apropa amb la paraula
al dibuix exacte de cada ésser
dels nostres entorns bonics
que s’obnubilen d’un raig
de sol sobre la verdor
feta fulla de pàmpol,
d’un raig de vi que cau
de la barrica sobre
el metall fred d’un dipòsit
bell de tanta cura tractada.

Com diu l’Auca d’enguany,
els collidors ja s’han organitzat
per trescar com a cada verema
per fer l’Olivera més gran.
La Mònica ja ens apropa
la seva bonhomia
amb el seu somriure
ample que fa entendre
als demés que la vitalitat
que mostra és procliu
a entendre la seva humanitat.
El Rafael Salas s’entrega
com sempre a repartir
caixes que s’hauran d’anar
omplint per carregar-les
tot seguit ja plenes de raïm
sobre el remolc del tractor…
En Joan Perera, el nou tractorista,
és molt diligent fent anar
la bèstia mecànica endavant
i fent-la passar prop dels ceps
sense que la roda topi
amb la fusta assenyalada…
En Ramon de Cal Paton
lluita i es bat en alegria
mentre mastega una rondalla
que il•lustra el món profà
i les aventures sornegueres
del poble de Vallbona.
En Ramon Josep de Cal Solero,
camina dempeus pensant
i dient que ell és la persona
ambivalent que fa de tot
en aquesta collita fervent.

Els voluntaris vinguts d’arreu,
però sobretot de les Amèriques,
també il•luminen el nostre firmament
còsmic i universal tot fent u alhora,
i treballen, i no es queixen gaire,
i dormen poc i van cansats,
i mengen tant com poden
per no quedar tristos
i consirosos tot d’una etzibada.

El Pau Moragas coordina
tot el pati de l’Olivera,
qui cull, qui descarrega raïms,
i ell fa esment de com respira
el grup de collidors,
com baladreja la bodega
i com es conformen
les emfàtiques relacions
amb el món exterior
que ens observa
i ens veu millors.
La Clara Griera torna amb força
i agafant empenta ordena
tot l’entramat de la bodega
que s’ha quedat petit
davant del seu gran talent
d’enòloga i princesa
dels bells efluvis trobats.
En Madior, d’altra banda,
lluita des del seu mateix
àmpit per reeixir en totes
les tasques que tenen
la funció de fer arribar
el nostre vi al nostre públic
conegut i per conèixer,
i els nois del CET l’ajuden,
i pensem en això
amb el Miquel Àngel i en Cisco Huguet
renomats i retrobats.
De la nostra bodega, tanmateix,
també ressalta el gran valor
de l’Eugènia Guasch,
de les mans de la qual
també es fa màgia
de preparar beuratges
suculents.

Però tornant a la verema,
pensem que cal que la tisora
talli bé la branca o el gotim,
i que el collidor estigui
concentrat, és veritat,
per tal d’assolir l’objectiu,
tornar cap a la bodega
amb les caixes plenes
i el remolc a vessar.
Això ho saben bé
en Vineet, en Francesc X. Vallés
i en Jesús Vargas, que pugnen
amb les tisores, fins i tot
estirats per terra, per assolir
el premi preuat d’un nou gotim
revelador de les veritats
i les bondats d’una verema
millor i més il•lustrada
(en Sergi Serrat, pel seu compte,
tragina caixes buides i plenes
per fer més fàcil la feina
dels seus companys delerosos).
Així, al crit de “cubo” o “cubell”,
sempre ha d’haver-hi algú que buidi
el raïm dins del remolc del tractor.

EPÍLEG (FINAL). Sense ells no seríem
res ni ningú: parlo dels dos cuiners,
en Guillem i la Neus, que s’afanyen
a preparar suculents àpats
per a que els seus comensals
quedin amb el ventre ple
i puguin veremar amb alegria
i disbauxa serena
cada tarda i cada matí
(també hi ha el pinxe, l’Isma,
que fa mans i mànigues
per a que els afers culinaris
i la pròpia cuina
puguin triomfar
de cara no només
als usuaris comuns
o veremadors
de la nostra casa,
sinó també amb tot aquell
que arribi nouvingut,
ja sigui voluntari o convidat
esporàdic i ocasional
de l’Olivera).

I finalment, recordem
les nostres monitores,
que si bé no venen a collir,
animen la llar i la vida
dels nois ocupacionals,
que són el tresor amagat
de la nostra entitat,
i elles són entre d’altres,
la Mireia Sànchez, la Diana
o l’Ester Porta.

Així que mentre duri la Verema,
la festejarem i treballarem
amb ímpetu i vigor
fins que un bon dia,
ens alçarem eixelebrats
i haurà arribat el dia
de la Gran Festa
de la tardor i la verema.
Visca l’Olivera!

JORDI SEMPERE ROIG

Poema escrit el setembre de 2019 (acabat el dilluns vint-i-tres de setembre) a la cooperativa l’Olivera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>