Arxiu de la categoria: Enoturisme

L’enoturisme o com vendre emocions

El passat mes de març i abril vam asistir a un curs que portava per nom:
L’ENOTURISME UNA OPORTUNITAT PER ALS CELLERS
El curs el vam fer a l’Escola Agrària de Tàrrega , els dilluns a la tarda amb una durada de 20 hores Vam assistir al curs: La Mery, l’Àngel, el Martí, la Isabel i la Maria Dolors i l’Iñígo de Can Calopa i de Vallbona hi vam anar el Jordi Sempere, la Glòria, l’Arnau, l’Anna i jo, la Lourdes
Ja sabeu que des de l’Olivera s’està en un procés d’actualització del servei d’enoturisme i s’estan posant les bases per l’Enoturisme de Can Calopa. Creiem en les possibilitats laborals i humanes que treballar a l’enoturisme ens pot aportar a les persones que treballem i també per la promoció de l’economia social i la diversificació d’ingressos de l’Olivera.
Cal tenir present que l’enoturisme no és una simple visita al celler, on després d’unes acurades explicacions et donen un tastet de vi i pots comprar ampolles. Segurament l’enoturisme inclou tot això però també implica molts altres factors i principalment cal que impliqui el territori, la història, les emocions, les vivències i que sigui especial per a tu.
El principal component de l’enoturisme és el turisme, primer de tot cal atraure el públic, cal entrendre com funciona aquest món , els seus mecanismes propis, entendre que amb el turisme entrem al sector serveis. Sóm una empresa amb una part agrícola –sector primàri-, una part d’elaboració la vinificació –sector secundàri- i oferim una experiència turística –sector serveis o tercer sector-
L’enoturisme, igual que les altres tipologies de turisme, principalment ven FELICITAT a través de les EMOCIONS al voltant del món del vi. Cal que l’enoturisme creï un BON RECORD QUE NO S’OBLIDI. Que quan surtis de l’estada tinguis ganes de comentar-la als teus amics per que vinguin i que, a més, un temps després, quan vas a comprar una ampolla de vi i vegis el vi de l’Olivera, aquest record t’il.lumini una rialla particular i l’ agafis i te l’emportis a casa per tornar a recordar aquell BON MOMENT

L’enoturisme ha de ser una combinació perfecta entre el turisme rural, el turisme cultural, el turisme gastronòmic i el turisme actiu. El turista que ens visiti al nostre celler voldrà viure una experiencia única i en funció dels seus gustos i desitjos. Aquí, cal canviar. Cal preguntar-li, averiguar, dels serveis que oferim, quin li pot agradar més.
Ens van posar un exemple molt gràfic, quan ens van dir: -Oi què quan aneu a un restaurant a sopar, no us ensenyen sempre la cuina? No us ensenyen les olles, planxes i d’altres components? Per que quan anem a un celler sempre fem el mateix? Aquest model està esgotat. Cal ajustar-nos a crear aquestes noves experiències que ens emocionin i que transmetin alhora els valors de la pròpia OLIVERA
Resumint direm que “l’enoturisme ven felicitat per mitjà de les emocions” (Paul Wagner) I si això ho tenim clar, per què seguim utilitzant tants tecnicisme quan el que ens enamora de veritat són les històries i les persones que hi ha al darrera?
Cal formar-se, aplicar l’empatia de pensar que ens agradaria a nosaltres de viure en aquell moment i que tenim de diferent de la resta de cellers i empreses del món el vi.
IMG-20170403-WA0036A L’OLIVERA AIXÒ ÉS FÀCIL!

Lourdes Mora i Alsina
IMG-20170403-WA0031
Curs Enoturisme 2017 L'OLIVERA
20170403_164403

VIATGE DE FORMACIÓ 2017

Vam sortir de Vallbona de les Monges el passat divendres 5 de maig pel matí, i vam arribar de tornada ja a Vallbona el passat dissabte 6 de maig al vespre. A Bellpuig vam recollir la gent que faltava i ja un cop a Sort ens vam trobar amb el grup de Can Calopa. El viatge fou tranquil i quasi es podria dir que plàcid: Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur fins a Sort, un petit periple del qual jo destacaria tot el paisatge verd de la Noguera. A Sort ens vam trobar tots, els uns amb els altres, a la porta de l’Hotel Pessets, on dinaríem més tard al migdia.
D’entrada, vam visitar les finques i el celler de l’empresa Batlliu de Sort, una iniciativa que tracta de recuperar les vinyes d’alta muntanya del Pallars mitjançant la viticultura ecològica. Aquestes terres depenien antigament dels comtes del Pallars, que s’ubicaven a Sort. La visita fou atractiva i interessant i el nostre conductor o introductor –responsable de les bodegues del Batlliu- ens explicava les coses prestant molta atenció. L’empresa tot just comença a funcionar bé però tenen els problemes que apareixen en tot començament. Plovia, i aviat vam fer gana per anar a dinar al Pessets. Després de dinar, la Vanessa i la Laia ens van parlar de l’Escola de Pastors i per la tarda vam visitar una explotació de cabres a la zona alta del Pallars: vam veure les cabres pasturar acompanyades pel seu pastor, i vam visitar la planta d’elaboració de formatges que acompanyava la seva dona. No cal dir que l’experiència de l’Escola de Pastors ha estat molt valuosa i moltes persones han pogut introduir-se en el món de la pastura els últims anys de forma del tot fructífera i necessària, just quan semblava que l’ofici de pastor podia arribar fins i tot a desaparèixer. Vam sopar i vam dormir en un alberg que hi ha abans d’arribar a Sort venint de la Pobla de Segur.
Dissabte pel matí, va venir a l’alberg una noia que ens va parlar d’una iniciativa originària de la zona alpina centroeuropea que desenvolupa activitats per protegir els arbres i els boscos. La seva explicació fou molt interessant. Després, vam arribar-nos fins a la Pobla de Segur i vam visitar una empresa cervesera que tiren endavant un grup de joves. Un dels nois va glosar fins i tot els orígens de la cervesa des de temps remots, des de l’albada de les primeres civilitzacions. D’altra banda, allà mateix també ens va visitar un productor d’oli que ens va explicar com es condueix el treball de fer oli en aquesta part del país. Finalment, des d’allí mateix vam conduir-nos fins a Solsona –una bona volta- i vam dinar en un restaurant d’aquesta població que depèn de l’organització AMISOL, una persona responsable de la qual ens va descriure les activitats de la seva entitat després de dinar, ja sigui com a Centre Especial de Treball (CET) especialitzat en el treball de la fusta o com a centre d’acollida de discapacitats i gent necessitada (ocupacionals). Tot seguit, vam enfilar el camí de tornada a Vallbona amb la sensació d’haver fet un gran viatge que tot i haver estat només de dos dies i molt a prop de casa, semblava que s’hagués allargat més d’una setmana, vist el tràfec de coses que vam arribar a fer. D’altra banda, les relacions entre totes les persones de grup –i això s’ha de dir- han estat immillorables, i això és el millor record que ens podem endur de la nostra excursió per al bé de l’Olivera. I ara, a desitjar que el viatge de l’any que ve sigui almenys tan bonic com el d’aquest any! A reveure!
IMG_6813

IMG_6814 (3)

IMG_6816

IMG_6819

IMG_6820

IMG_6821

VIATGE DE FORMACIÓ 2016 A TARBES (SUD DE FRANÇA)

El viatge ha estat un èxit en tots els sentits. Vam marxar el dijous 2 de juny i vam tornar el dissabte 4 de juny a Vallbona de les Monges, arribant la matinada del diumenge a casa nostra. El lloc escollit per a conèixer i visitar ha estat Tarbes, al sud de França, i la seva regió. Tarbes forma part, essent-ne prefactura o capital, del departament dels Hautes-Pyrénées i conforma la regió de la Bigorra, també a la regió francesa de Midi-Pyrénées.
El viatge d’anada va seguir frontalment la ruta dels Pirineus a través de la Vall d’Aran, passant per Balaguer, el Pont de Montanyana i el Pont de Suert, on la Maria es va marejar i vam parar per descansar a l’estació d’autobusos. De lluny, vam contemplar el congost de Mont-Rebei. I a la Vall d’Aran, després de travessar el túnel de Vielha, de cinc quilòmetres de llargària, vam aturar-nos en una benzinera on vam avituallar-nos i on vam poder experimentar el fet que la temperatura fos més fresca que abans de travessar el túnel. En pocs quilòmetres ja vam entrar a França.
Les criatures sobrenaturals es van presentar ja a l’últim tram d’autopista abans d’arribar a Tarbes. En aquest cas, eren 474 criatures o persones pertanyents als grups de nans, follets i gnoms (no sé si venien alguns elfs) provinents de Catalunya i que ja em van avisar, un cop ancorats tots ells al nostre propi vehicle, que les criatures sobrenaturals franceses eren molt somortes i tenien un esperit decadent i fracassat (en una reunió de criatures sobrenaturals a Catalunya, els emisaris de França ja van dir als nostres petits i curiosos catalans que no els importaria morir o desaparèixer). De tots maneres, segons informacions d’última hora, podem dir que existeixen 15 famílies de follets francesos, d’entre els quals destaquen al sud de França els Marrafeus.
11 Veggie Boxes

14 Arnau Turkeys

19 Jordi Arnau Donkeys

24 Group Chickens Goats

28 Lunchtime Hosts56 Viticulturists group

62 Group landscape

78 Group Vinyas Fora dels elements de fantasia totalment fidedignes i verídics, el viatge va seguir el seu curs preestablert i dissenyat prèviament pels nostres monitors o caps, en especial pel Pau, la Clara, la Mireia i també pel Carles. Vam arribar a l’alberg de Tarbes a quarts d’onze de la nit, tenint en compte que vam sortir a quarts de quatre de la tarda de Vallbona de les Monges. A l’última parada que vam fer un cop ja érem a França, camí de Tarbes, vam sopar i vam repartir les “missions”, on es prescrivia una acció determinada a fer cap a alguna de les persones del grup: es repartiren papers amb cada missió adjudicada a cada persona i en un altre paper, apareixia el nom de la persona cap a la qual havia de tenir lloc l’acció. Així, a mi em va tocar convèncer el propi Carles que beneïs la taula en algun moment del viatge, i la Mireia havia d’incitar, per exemple, que el Pau digués en un dels seus discursos les paraules “valor” i/o “territori” i que en el moment en què digués un d’aquests mots, féssim tots l’”onada”, etc., mentre la Glòria havia de fer un petó a l’orella a la Cristina… Tot plegat, un bon mal de cap font d’escarni però amb poc acarnissament, sinó una experiència lúdica i festiva molt divertida. Ja a l’alberg de Tarbes, vam repartir les habitacions –una mica llòbregues i recloses- i després d’alguns moments de convivència al voltant d’unes cerveses, vam anar a dormir. El vigilant nocturn de l’alberg ens mirava encuriosit com si fos una au nocturna, un mossol o òliba àvid de nous coneixements i relacions amb d’altres éssers fins ara desconeguts.
El divendres pel matí ens vam despertar ja una mica cansats. A l’hora d’esmorzar va venir la Bénédicte, la nostra introductora al sud de França, i vam començar la visita que vam realizar en una finca als voltants de Tarbes, on com a la nostra cooperativa l’Olivera –llar de tots i casa i terra comunes- treballen un grup bastant nombrós de discapacitats, que preparen cistelles amb productes d’hortalisses que cultiven als seus hivernacles, on també elaboren planter per als seus camps de cultiu més amplis. A l’explotació que vam visitar, que forma part de la xarxa d’ADAPEI-Hautes-Pyrénées, l’eix central de l’activitat sociolaboral del centre és el treball amb discapacitats: hi ha gairebé tants monitors o voluntaris com a propis discapacitats. A part dels tres hivernacles que tenen, hi ha una granja escola amb diferents animals que visiten escolars de la zona, i s’estan rehabilitant un parell d’edifics, entre els quals un antic castell, per rebre nous discapacitats. El producte estrella de l’explotació agrària per a discapacitats és, així doncs, les cistelles amb els productes cultivats i recollits per ells mateixos, que es distribueixen a una cartera de clients ja coneguda. Les persones que ens van introduir i van fer l’explicació van ser molt agradables i sol•licites en tot moment.
Divendres al migdia vam dinar a un restaurant també molt proper a Tarbes, i van venir les persones més importants a la regió d’ADAPEI, responsables del seu Centre Especial de Treball (CET): vam dinar amanida amb foie i cuixa d’ànec. Després, ja per la tarda, vam desplaçar-nos a Lourdes, on vam visitar un centre-residència per a discapacitats o persones amb problemes, gestionat per una associació i per l’Estat alhora. Vam caminar entre els pelegrins de Lourdes, i semblava que la Nostra Senyora o Verge del Lloc es queixés que hi havia massa gent al seu voltant amagada des de la seva cova. Jo vaig pensar que la mestressa del bar on ens vam aturar, una senyora entrada d’anys, podia ser una Verge de Lourdes amagada i farta de tantes multituds, idea que no pot ser verídica. Nosaltres, vam aprofitar per comprar relíquies o petites ampolles per posar-hi aigua beneïda, com feu per exemple l’Arnau.
La Idea de Viatge va conformant-se i anem assolint el resultat total de l’aventura. El viatge de formació ens permet copsar una cosmovisió sociolaboral que ja coneixem bastant bé mentre ens permet alhora gaudir dels petits moments d’un itinerari ple de grans sorpreses, amb molta alegria i pràcticament cap tristesa. El divendres per la nit vam sopar al casc antic de Tarbes, altre cop ànec en amanida i plat, i val a dir que érem una trentena incloent els nostres supervisors francesos. Hi havia concert a la plaça de música occitana cantada amb veus femenines. D’altra banda, les noies del grup de l’Olivera es van barallar una mica amb el cambrer. Tot seguit, uns quants d’entre nosaltres es van quedar al centre de Tarbes per anar a fer una cervesa, mentre els altres ens vam retirar per anar a dormir.
Dissabte pel matí ja vam carregar les bosses a les furgonetes, ens vam acomiadar de Tarbes i el seu alberg i vam enfilar el camí de Pau i la regió del Jurançon, al sud d’aquesta ciutat. El Jurançon és una regió de turons i pujols ondulats que oscil•len entre els 350 i 400 metres d’alçada, on es fa un vi excel•lent, generalment blanc dolç o sec que acompanya molt bé la cuina regional. Vam visitar les bodegues i les vinyes de Clos Lapeyre, que treballen amb agricultura ecològica i biodinàmica. Amb l’alçada, l’amplitud tèrmica dia-nit destacada afavoreix la maduració lenta del raïm. La doble influència dels Pirineus, a 25 km, i de l’Oceà Atlàntic, a 100 km, modera les temperatures.
Al pati interior de la finca, vam fer un tast de vins i vam dinar. Ens vam acomiadar del responsable que ens va acompanyar en la visita i amb la nostra amiga Isabelle, també francesa, vam encaminar-nos ja direcció a Catalunya camí de Huesca i el túnel de Somport (8 km). Abans, però, ens vam aturar a Oloron Sainte-Marie i vam visitar una botiga, dita “Tot de casa” en occità –com si fos català-, on un grup de deu pagesos productors venen els seus productes de proximitat. Allà tots ens vam animar i vam comprar diversos productes. Més tard, abans d’enfilar la tornada, vam aturar-nos a un taller de confecció de boines, una experiència singular que vam viure ja una mica cansats dels nostres viaranys de dormir poc i viatjar molt. La Isabelle se’n va anar i nosaltres vam cavalcar vers la frontera i Somport i vam aturar-nos a Huesca a sopar. Com ja he dit, vam arribar a Vallbona de les Monges la matinada de dissabte a diumenge, totalment baldats però amb una profunda sensació al paladar i a tots els sentits d’haver triomfat a través del camí emprès vers la França occitana. La nostalgia s’apodera de nosaltres quan pensem en el viatge i la seva Idea. Voldrem repetir-lo sempre i descobrir nous paisatges i camins per albirar una felicitat encara més pregona.

Meritxell Gené, en concert a L’Olivera

El proper dissabte 19 d’abril, la veu tendra i delicada de Meritxell Gené ressonarà al celler de L’Olivera. La cantautora lleidatana interpretarà cançons del seu tercer disc, ‘Així t’escau la melangia’ (Khlämor Records, 2013). Un treball en què Gené es retroba amb el poeta lleidetà Màrius Torres, el poeta de l’esperança.

concert_meritxell_gene

Continua llegint

Descobreix i viu l’elaboració de l’oli amb L’Olivera

L'oli que elaborem a L'Olivera és el suc de l'oliva arbequina

L’oli que elaborem a L’Olivera és el suc de l’oliva arbequina

Vols saber més coses del procés d’elaboració de l’oli a L’Olivera? Aquest any obrim les portes del petit molí que tenim a Vallbona de les Monges perquè pugueu descobrir-ho.

Continua llegint

L’Olivera es converteix en un teatre… de palla!

Teatre de Palla

El proper 19 d’octubre a L’Olivera rebrem la visita d’un grup del Convivium Slow Food de Valdarno (Toscana) i hem pensat que la millor manera de donar-los la benvinguda a Vallbona de les Monges és organitzar-los una activitat ben especial com, per exemple… un teatre de palla!

Continua llegint

Viu la verema amb L’Olivera!

Aquest any per verema, obrim les portes del celler perquè pogueu viure amb nosaltres el moment més màgic de l’any, quan la feina és més intensa i el celler bull d’activitat.

La verema a L'Olivera és intensa, però ens ho passem d'allò més bé

La verema a L’Olivera és intensa, però ens ho passem d’allò més bé

Amb aquesta activitat d’enoturisme, us proposem fer un viatge en el temps per anar a la vinya amb nosaltres a collir a mà una petita mostra de raïm, com ho feien els nostres avis a Vallbona de les Monges (L’Urgell), i com encara avui, i des dels inicis, sempre hem fet a L’Olivera. Com que anirem a la finca que s’estigui veremant aquell dia, és també una oportunitat per conèixer de prop el treball col·lectiu que fem a L’Olivera i la nostra manera d’entendre’l.

Continua llegint

El primer ‘Esmorzar a la vinya’

Aquest any hem ampliat les visites al celler amb una nova proposta enoturística: les visites a la vinya amb tast i maridatge de productes de la terra! Aquí teniu un petit resum de com va anar el primer esmorzar a la Vinyeta de Missenyora amb l’Albert, la Mireia i en Romà que van fer de “conillets d’Índia”.

visita vinyeta missenyora

Continua llegint