Arxiu d'etiquetes: L’Olivera

L’AGRICULTURA EN TEMPS DELS ÍBERS

Benvolguts lectors i amics del blog de la cooperativa l’Olivera, tinc la sort i el privilegi de presentar-vos una nova secció que contindrà sis textos on s’analitzarà el passat de la nostra història a través de l’agricultura:

  • Època Íbera
  • Època Romana
  • Època Mitjeval
  • Època andalusina (Al-Andalus) i la influència d’Orient
  • Època americana precolombina i postcolombina (conquesta Americana)
  • Època moderna

Aquest projecte deliberatiu i analític el començarem amb l’explicació del món agrari que conferien els íbers. Seguidament, com es pot apreciar en la llista ací adjunta, tractarem els romans i els períodes posteriors. L’objectiu final serà el de conèixer els usos, tècniques i costums que haurà incorporat l’agricultura de la Península Ibèrica al llarg dels segles.

q0n-7gg9ry3fxuo0-6lrok

Per als íbers, l’agricultura era primordial: era la base, com és obvi, de la seva economia. Produïen bàsicament cereals. Les eines agrícoles que s’han conservat ja corresponen a una agricultura desenvolupada. A Ullastret (Girona) s’han trobat restes de llavors carbonitzades, restes que mostren la importància del cultiu de cereals, especialment d’ordi, però també trobem blat, midó de blat i mill. El gra s’emmagatzemava en sitges i àmfores (les àmfores eren molt útils per a transportar el producte aconseguit). Per moldre el gra s’utilitzaven molins de vaivè i rotació.

amfores íbers

La segona activitat econòmica primordial era la ramaderia. La carn, més enllà de la llet o el formatge, o de l’obtenció de fruita, constituïa la base d’una producció que s’originava a partir de la tinença de bestiar. El bestiar, també, proporcionava matèries primeres com la llana, les pells o els ossos, que es feien servir per fabricar estris: dels ossos trobats en excavacions destaquen els d’ovicaprins, de porc, de bovins i, en menor grau, de cavalls i gossos. D’altra banda, s’han conservat restes provinents d’altres activitats socioeconòmiques i rituals: cacera, pesca i recol·lecció.

Referint-nos plenament a l’àmbit agrícola primitiu del qual formaven part els íbers, val a dir que s’afegien als cereals treballats els cereals abans esmentats (blat, civada, ordi i mill), el lli i els llegums (llenties, faves, pèsols), així com les espècies. És probable que s’apliqués l’alternança en el conreu de cereals i de lleguminoses per a enriquir el sòl.

 És plausible, així doncs, alhora, que es practiqués, com anàvem dient, l’alternança entre el conreu de cereals i el de lleguminoses per a enriquir el sòl. En canvi, no podem tenir cap certesa que les olives, avellanes, figues, mores o aglans que trobem en els poblats ibèrics procedeixin d’arbres conreats; podrien ser producte de la recol·lecció, com ho eren els bolets, espàrrecs, tòfones, herbes aromàtiques, canyes i espart, que servien per completar l’economia familiar, ja fos contribuint a la dieta alimentària o a la fabricació d’atuells.

 D’altra banda, el conreu de la vinya es practicà un cop els grecs van arribar a la Península Ibèrica, encara que tingué poca importancia abans de la romanització. En raó de la necessitat d’obtenir carn per al consum, la dieta incloïa cabra, ovella, porc, bòvid, cavall i gos (no podem saber si el porc era l’especimen ja domesticat o el senglar). La llana de les ovelles i els productes làctics tenien una importancia cabdal dins l’economia familiar, així com eren de gran ajuda cavalls i bous en el treball agrícola. Només sacrificaven animals vells i la carn no era massa abundant en la dieta. La cacera, tanmateix, la dieta feta de carn podia complementar-se amb senglars, cèrvols, conills, ocells, aus aqüàtiques, cabres… També menjaven peixos que arribaven a pescar amb hams elaborats per ells mateixos des de la platja o rius, i la seva activitat per aconseguir aliment es basava alhora en la recol·lecció de moluscos.

estris pesca

 La troballa a molts poblats d’escòries de ferro i forns, mostren l’existència d’una producció d’objectes manufacturats com ara són les eines agrícoles amb formes molt semblants a les que han arribat fins als nostres dies: podalls, fangues, càvecs, rampins, aixades, arades, forques, falçs, destrals, etc., així com armament i objectes d’ornamentació. Algunes d’aquestes formes ens indiquen que, a més de l’agricultura de secà, també es practicava l’agricultura d’hort per a les verdures.

                             estris agricoles2    arados

 En el transcurs del temps hi va haver una especialització per a cada ofici: ferrer, terrissaire, etc.. De totes maneres, es va mantenir sempre una artesania casolana portada a terme per les dones, que es basava bàsicament en la confecció de teixits per a la casa i de cerámica de cuina, a mà, mentre la de taula, de pasta molt més fina, era feta a torn i decorada amb pintura de color vermell o blanc, que es feia en gran part en tallers especialitzats. S’ha de tenir present que l’activitat textil, a més dels vestits, comprenia també la confecció de sacs, veles per als vaixells, coixineres, catifes i, amb l’espart, soles per a les espardenyes.

vasija 3_5283

Les tribus ibèriques practicaven el bescanvi de mercaderies entre els diferents poblats dins l’àmbit comarcal i amb els comerciants estrangers instal·lats a la costa. El comerç local es basava en manufactures o matèries primeres de les quals tinguessin excedents o fossin defecitaris.

El comerç exterior es feia amb els productes que interessaven als grecs d’Empúries i Roses: cereals, metalls, pells, teixits i, potser, esclaus. A canvi, rebien cerámica de luxe per a beure vi decorada amb escenes mitològiques, armament, joies, perfums o teixits fins. El comerç concebut d’aquesta manera es coneix sobretot pels envasos en què transportaven productes com perfums dins d’amforetes de pasta de vidre, i vi i oli en àmfores de terrissa.

                          ceramica   ceramica2   penjolls

Els grecs també podien fer d’intermediaris en la distribució de productes d’origen ben divers: objectes púnics o cartaginesos arribat via Eivissa (Ebussus), altres procedien de l’àrea cèltica, a l’actual sud i centre de França, d’on podien arribar a través de Marsella i altres, com la ceràmica fina de taula, vernissada de negre, que venia del sud d’Itàlia.

Les tribus ibèriques, cal dir finalment, començaren a encunyar moneda només a partir de l’arribada dels romans a casa nostra, al segle III abans de l’era actual. Es tracta de monedes de bronze que porten el nom de la tribu escrit amb lletres íberes: Kesse (Tarragona), Untikesken (dels indiketes empordanesos que vivien prop d’Empúries), Iltirda (Lleida), etc.

monedes

BIBLIOGRAFIA (informació continguda en pàgines web):     

  1. Museu d’Arqueologia de Catalunya – http: www.mac.cat
  2. xtec.cat/monogràfics/socials/íbers/economia.htm
  3. artehistoria.jcyl.es
  4. /intercentres.edu.gva.es/

 

Autor: Jordi Sempere Roig

La comunitat de San Pablo de Tacaná (Guatemala) ens necessita!

Amics,

Des de fa molt de temps, L’Olivera, a partir de les xarxes i de les amistats, coopera amb comunitats i projectes socials d’altres països en situacions més desfavorides.

L’any passat en Kristian, líder jove de la comunitat de San Pablo Tacaná (Departament de San Marcos, Guatemala) va viure i treballar durant 3 mesos amb nosaltres. Amenaçat de mort, ell i tota la seva família, per la resistència que des de feia mes de 10 anys presentava la seva comunitat, juntament amb moltes altres del Departament de San Marcos, contra l’elèctrica catalana Fenosa i les seves actuacions que havien empobrit i humiliat les seves comunitats. És la lluita contra la presència de transnacionals (elèctriques, mineres, petrolieres, agroindustrials,…) que ocupen els seus territoris expulsant les comunitats indígenes, apoderant-se dels seus recursos i contaminant greument el medi, creant greus problemes a les poblacions amb la complicitat dels governs de torn que venen a baix preu els seus recursos naturals, criminalitzant la població que s’hi resisteix i que demanen ser consultades prèviament. Durant els darrers anys de presència de Fenosa, van ser assassinats 18 líders comunitaris, defensors dels drets humans i camperols.

A partir dels lligams establerts amb en Kristian hem anat creant i teixint col·laboracions diverses, directament des de la cooperativa o mitjançant la Fundació L’Olivera, en diferents camps: educatiu, tècnic, energètic, agronòmic…. Ho hem fet amb la col·laboració d’altres entitats amigues i col·laboradors.

Dilluns dia 7 de juliol un important terratrèmol, que s’ha tornat a reproduir avui dia 9 de juliol va sacsejar les seves comunitats i ha causat grans destrosses, tal com descriu l’equip de joves que ha analitzat la situació (veure informe resum).

Per tot això hem cregut una obligació recollir diners que els ajudin a fer front a la complicada situació generada i us demanem la vostra aportació voluntària. 

Si voleu ajudar econòmicament, hem creat un compte de Paypal vinculat al compte de la Fundació L’Olivera per a facilitar-vos el pagament. Si cliqueu al link podreu fer el pagament des de la mateixa plataforma o amb targeta. Nosaltres intentarem enviar-los els diners el més aviat possible. 

El terratrèmol ha afectat una àmplia zona fronterera amb Mèxic, com els departaments de San Marcos i Huehuetenango. Tacanà i Sibinal són les localitats més afectades del Departament de San Marcos per la seva proximitat a l’epicentre. Us adjuntem un petit recull de premsa i algunes fotografies.

Prensa libre – Sibinal
Prensa libre – San Marcos
Prensa libre – Sismos

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Moltíssimes gràcies per la vostra col·laboració.

Atentament,

Carles de Ahumada Batlle,
president de la Fundació L’Olivera i L’Olivera Cooperativa

 

El plor de la vinya

El cep que plora encara no coneix
el pàmpol per tapar-se la nuesa
-roba de temporada. El cep que plora
amb una llàgrima color d’anís
encara ha de fruitar el raïm dels ulls.
-Jordi Llavina-

Les nostres vinyes ja han començat a plorar! El plor del cep és un procés màgic i curt, dura poc més de dues setmanes…

La llàgrima del plor a la vinya que L'Olivera té al terme de Nalec

La llàgrima del plor a la vinya que L’Olivera té al terme de Nalec

Continua llegint

Entrevista a Rosa Jové, cuinera de L’Olivera

La Rosa i el Pere són els cuiners de L'Olivera, aquesta és ja la seva segona estrella Michelin!

La Rosa i el Pere són els cuiners de L’Olivera, aquesta és ja la seva segona estrella Michelin!

La Rosa Jové és la cuinera oficial de l’Olivera, a Vallbona de les Monges. Va néixer en aquest mateix municipi l’any 1951. Té realitzats els estudis de primària fins als catorze anys. Quan va acabar els estudis, la seva primera feina fou treballar en un petit taller de confecció que es va muntar al poble de Vallbona. Després d’uns quants anys de treballar al taller l’hi van oferir una feina a fora del poble i va estar uns quants anys fora de Vallbona. Durant el temps que va ser fora del poble va conèixer el seu marit i van néixer els seus dos fills, així que quan els seus dos fills encara eren molt petits i per circumstàncies familiars, van tornar a Vallbona de les Monges. La Rosa va començar a treballar a l’Olivera al cap d’un temps de tornar al poble, primer com a cuidadora i ara, des de fa uns quants anys, com a cuinera.

Continua llegint

Descobreix i viu l’elaboració de l’oli amb L’Olivera

L'oli que elaborem a L'Olivera és el suc de l'oliva arbequina

L’oli que elaborem a L’Olivera és el suc de l’oliva arbequina

Vols saber més coses del procés d’elaboració de l’oli a L’Olivera? Aquest any obrim les portes del petit molí que tenim a Vallbona de les Monges perquè pugueu descobrir-ho.

Continua llegint

El Teatre de Palla de L’Olivera vist per l’Albert Serradó

Us presentem una petita selecció de les fotos que va fer dissabte passat l’Albert Serradó, el realitzador del documental ‘Terra d’Oportunitats’. Va ser molt maco compartir amb vosaltres el Teatre de Palla. Vam riure, vam ballar i vam cantar, però sobretot vam compartir una gran vetllada. Hem quedat molt contents de l’experiència, moltes gràcies per haver-nos-hi acompanyat. No descartem repetir-ho en un futur. Us ve de gust repetir?

L’Olivera es converteix en un teatre… de palla!

Teatre de Palla

El proper 19 d’octubre a L’Olivera rebrem la visita d’un grup del Convivium Slow Food de Valdarno (Toscana) i hem pensat que la millor manera de donar-los la benvinguda a Vallbona de les Monges és organitzar-los una activitat ben especial com, per exemple… un teatre de palla!

Continua llegint

Moments de verema a L’Olivera

Tenim la sort de tenir un gran fotògraf entre nosaltres, l’Alfons. Cada dia que va al camp de verema agafa la càmera per fer fotos. Aquí teniu una petita selecció de les que ha fet aquest any! Com sabeu, la verema és cansada, però també és temps de compartir històries i riures amb amics.

Els vins de l’anyada 2013 ja estan en marxa!!

Aquest estiu no estem sols!

Tot i que hi ha molta gent de L’Olivera que ha marxat de vacances, aquest estiu no ens quedem sols! Com ja van fer el Paco i l’Èlia des de Mèxic i el Cristian des de Guatemala, ara tornem a tenir visita a la cooperativa. Són la Nika, que ve de Brezovica (Eslovènia) i el Pablo, que ve de Philadelphia (Estats Units). Si voleu saber-ne més coses, continueu llegint…

D'esquerra a dreta: el Pablo, la Nika i el Pau.

D’esquerra a dreta: el Pablo, la Nika i el Pau.

Continua llegint

El Paco i l’Elia tornen a casa, a Mèxic

L’Elia i el Paco van tornar cap a Mèxic el cap de setmana passat després de passar amb nosaltres gairebé quatre mesos. Estudien l’últim curs d’Enginyeria Agrònoma a la Universidad Autónoma de Chapingo i van arribar a Vallbona de les Monges el 31 de gener per fer una estada de pràctiques a L’Olivera. Després d’aquests mesos intensos els hem fet una petita entrevista per compartir amb vosaltres la seva experiència. Per nosaltres ha estat un honor poder-los acollir i intercanviar-hi visions. Esperem que vosaltres també en gaudiu…   

Dinar de comiat del Paco i l'Elia a L'Olivera

Dinar de comiat del Paco i l’Elia a L’Olivera

Continua llegint