Arxiu d'etiquetes: Vallbona de les Monges

La comunitat de San Pablo de Tacaná (Guatemala) ens necessita!

Amics,

Des de fa molt de temps, L’Olivera, a partir de les xarxes i de les amistats, coopera amb comunitats i projectes socials d’altres països en situacions més desfavorides.

L’any passat en Kristian, líder jove de la comunitat de San Pablo Tacaná (Departament de San Marcos, Guatemala) va viure i treballar durant 3 mesos amb nosaltres. Amenaçat de mort, ell i tota la seva família, per la resistència que des de feia mes de 10 anys presentava la seva comunitat, juntament amb moltes altres del Departament de San Marcos, contra l’elèctrica catalana Fenosa i les seves actuacions que havien empobrit i humiliat les seves comunitats. És la lluita contra la presència de transnacionals (elèctriques, mineres, petrolieres, agroindustrials,…) que ocupen els seus territoris expulsant les comunitats indígenes, apoderant-se dels seus recursos i contaminant greument el medi, creant greus problemes a les poblacions amb la complicitat dels governs de torn que venen a baix preu els seus recursos naturals, criminalitzant la població que s’hi resisteix i que demanen ser consultades prèviament. Durant els darrers anys de presència de Fenosa, van ser assassinats 18 líders comunitaris, defensors dels drets humans i camperols.

A partir dels lligams establerts amb en Kristian hem anat creant i teixint col·laboracions diverses, directament des de la cooperativa o mitjançant la Fundació L’Olivera, en diferents camps: educatiu, tècnic, energètic, agronòmic…. Ho hem fet amb la col·laboració d’altres entitats amigues i col·laboradors.

Dilluns dia 7 de juliol un important terratrèmol, que s’ha tornat a reproduir avui dia 9 de juliol va sacsejar les seves comunitats i ha causat grans destrosses, tal com descriu l’equip de joves que ha analitzat la situació (veure informe resum).

Per tot això hem cregut una obligació recollir diners que els ajudin a fer front a la complicada situació generada i us demanem la vostra aportació voluntària. 

Si voleu ajudar econòmicament, hem creat un compte de Paypal vinculat al compte de la Fundació L’Olivera per a facilitar-vos el pagament. Si cliqueu al link podreu fer el pagament des de la mateixa plataforma o amb targeta. Nosaltres intentarem enviar-los els diners el més aviat possible. 

El terratrèmol ha afectat una àmplia zona fronterera amb Mèxic, com els departaments de San Marcos i Huehuetenango. Tacanà i Sibinal són les localitats més afectades del Departament de San Marcos per la seva proximitat a l’epicentre. Us adjuntem un petit recull de premsa i algunes fotografies.

Prensa libre – Sibinal
Prensa libre – San Marcos
Prensa libre – Sismos

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Moltíssimes gràcies per la vostra col·laboració.

Atentament,

Carles de Ahumada Batlle,
president de la Fundació L’Olivera i L’Olivera Cooperativa

 

Meritxell Gené, en concert a L’Olivera

El proper dissabte 19 d’abril, la veu tendra i delicada de Meritxell Gené ressonarà al celler de L’Olivera. La cantautora lleidatana interpretarà cançons del seu tercer disc, ‘Així t’escau la melangia’ (Khlämor Records, 2013). Un treball en què Gené es retroba amb el poeta lleidetà Màrius Torres, el poeta de l’esperança.

concert_meritxell_gene

Continua llegint

El plor de la vinya

El cep que plora encara no coneix
el pàmpol per tapar-se la nuesa
-roba de temporada. El cep que plora
amb una llàgrima color d’anís
encara ha de fruitar el raïm dels ulls.
-Jordi Llavina-

Les nostres vinyes ja han començat a plorar! El plor del cep és un procés màgic i curt, dura poc més de dues setmanes…

La llàgrima del plor a la vinya que L'Olivera té al terme de Nalec

La llàgrima del plor a la vinya que L’Olivera té al terme de Nalec

Continua llegint

Entrevista a Rosa Jové, cuinera de L’Olivera

La Rosa i el Pere són els cuiners de L'Olivera, aquesta és ja la seva segona estrella Michelin!

La Rosa i el Pere són els cuiners de L’Olivera, aquesta és ja la seva segona estrella Michelin!

La Rosa Jové és la cuinera oficial de l’Olivera, a Vallbona de les Monges. Va néixer en aquest mateix municipi l’any 1951. Té realitzats els estudis de primària fins als catorze anys. Quan va acabar els estudis, la seva primera feina fou treballar en un petit taller de confecció que es va muntar al poble de Vallbona. Després d’uns quants anys de treballar al taller l’hi van oferir una feina a fora del poble i va estar uns quants anys fora de Vallbona. Durant el temps que va ser fora del poble va conèixer el seu marit i van néixer els seus dos fills, així que quan els seus dos fills encara eren molt petits i per circumstàncies familiars, van tornar a Vallbona de les Monges. La Rosa va començar a treballar a l’Olivera al cap d’un temps de tornar al poble, primer com a cuidadora i ara, des de fa uns quants anys, com a cuinera.

Continua llegint

Descobreix i viu l’elaboració de l’oli amb L’Olivera

L'oli que elaborem a L'Olivera és el suc de l'oliva arbequina

L’oli que elaborem a L’Olivera és el suc de l’oliva arbequina

Vols saber més coses del procés d’elaboració de l’oli a L’Olivera? Aquest any obrim les portes del petit molí que tenim a Vallbona de les Monges perquè pugueu descobrir-ho.

Continua llegint

L’Olivera es converteix en un teatre… de palla!

Teatre de Palla

El proper 19 d’octubre a L’Olivera rebrem la visita d’un grup del Convivium Slow Food de Valdarno (Toscana) i hem pensat que la millor manera de donar-los la benvinguda a Vallbona de les Monges és organitzar-los una activitat ben especial com, per exemple… un teatre de palla!

Continua llegint

Moments de verema a L’Olivera

Tenim la sort de tenir un gran fotògraf entre nosaltres, l’Alfons. Cada dia que va al camp de verema agafa la càmera per fer fotos. Aquí teniu una petita selecció de les que ha fet aquest any! Com sabeu, la verema és cansada, però també és temps de compartir històries i riures amb amics.

Els vins de l’anyada 2013 ja estan en marxa!!

Viu la verema amb L’Olivera!

Aquest any per verema, obrim les portes del celler perquè pogueu viure amb nosaltres el moment més màgic de l’any, quan la feina és més intensa i el celler bull d’activitat.

La verema a L'Olivera és intensa, però ens ho passem d'allò més bé

La verema a L’Olivera és intensa, però ens ho passem d’allò més bé

Amb aquesta activitat d’enoturisme, us proposem fer un viatge en el temps per anar a la vinya amb nosaltres a collir a mà una petita mostra de raïm, com ho feien els nostres avis a Vallbona de les Monges (L’Urgell), i com encara avui, i des dels inicis, sempre hem fet a L’Olivera. Com que anirem a la finca que s’estigui veremant aquell dia, és també una oportunitat per conèixer de prop el treball col·lectiu que fem a L’Olivera i la nostra manera d’entendre’l.

Continua llegint

El meu viatge a L’Olivera

viatge jordi a olivera cooperativa

Sóc el que sóc, i si bé l’olivera és un arbre de pau, a mi també m’agrada la turbulència del pàmpol de vinya i cep. Dit això, el meu viatge amb vosaltres va començar a finals d’agost de 2011, ara ja farà gairebé vuit mesos, que es diu ràpid fins i tot comptant amb els dits, malgrat el temps atmosfèric de cadències estacionals ens mostri diferents tonalitats cromàtiques i rugositats en fulles, flors, arbres i fruits. Si parlo d’un viatge, és un viatge amb tots vosaltres, un periple cap a dins nostre i cap al món que ens envolta. Us he après a conèixer i vosaltres heu vist un nou company una mica estrafolari que fa manyagues i bromes pesades, però que us aprecia per tot el que sou. El menjar és bo i les cuineres duen el pes de la rutina qüotidiana amb cada guisat que dibuixa els solcs de la nostra terra.

Continua llegint

L’hivern, la nit i el dia

Vinyes nevades

Quan arriba l’hivern, els ocells piulen massegant el fred que cau dels gotims que ja no hi són. Les branques perpètues d’olivera no moren ni en fred de boira ni quan s’aixeca l’aire argilós dels camps remullats del plugim que gela sota la neu reblerta  i blanca, rememorant la suavitat d’uns flocs esmunyedissos però no distants. Els pastors tampoc no hi són, i les bèsties moren ignotes sense esma per trepitjar el camí que van traçar els avantpassats en so d’escallot somort i amagat dins del tros. Els que ho mirem tot des de la finestra estant, somiem brins de llum de calor serena però enyorem també la fredor de l’aire que ens talla els dits rosegats davant la nit que dibuixa les figures de déus i mites alçats. Continua llegint