Amb només 16 anys arribava l’Alfons a L’Olivera dels principis, aquella en què tot estava per fer, L’Olivera de les utopies. Haurien de passar encara 10 anys per començar aquella aventura col·lectiva de fer vi a Vallbona de les Monges però finalment arribava la primera verema, l’any 1989. La primera de L’Olivera i també la primera de l’Alfons, d’on en sortia el primer vi: el Blanc de Serè.

Ara, aquest vi fa 30 anys i l’Alfons fa 30 veremes i segueix sumant-ne. Aquella llavor, fràgil i feble dels inicis, és ara d’una força invencible que posa de manifest el potencial personal i col·lectiu de la persona humana.

Les galetes més famoses de l’obrador El Rosal són els arrugats i al darrera s’hi amaga una història entranyable. Quan el Lluís intentava fer neules li sortien sempre arrugades i les anava amuntegant en safates. Aquelles galetes arrugades, teòricament imperfectes, agradaven molt a la gent de l’obrador que sovint se les menjava. Fins que un dia, la responsable va pensar que si agradaven tant potser es podrien vendre a la botiga i fins i tot afegint-hi una boníssima cobertura de xocolata per sobre podrien ser encara més bones.

Així va ser com d’un petit fracàs d’en Lluís en va sorgir un gran èxit: l’arrugat, una galeta que actualment és el 70% de la producció de l’obrador El Rosal. 

La Susanna de Cervera i l’Helena de Guissona treballen a Casa Dalmasses fent xocolata. Aquí Catalunya es troben que a causa del clima, no hi ha plantacions de cacau i l’han d’importar de fora. Cada dia, barregen la pasta de cacau amb una mantega per fer la base de la xocolata. En funció del tipus, també hi afegeixen sucre morè que molturen, avellanes, taronja confitada, menta, espècies, sal, pebre, cacahuets, ametlles, etc. Molts ingredient que serveixen per tenir especialitats de xocolata que, posteriorment, envoliquen i encapsalen.

La Susanna i l’Helena treballen perquè els agrada. Són útils i les feliciten per ser-ho. Aprenen, riuen, s’ajuden entre elles. Se solen concentrar a la feina, tot i que també s’enfaden, però aviat se’ls passa perquè són bones amigues. El seu dia a dia a Casa Dalmasses els ajuda a millorar i a estar més alegres.

Tots els nostres formatges tenen una bonica historia en comú, les nostres etiquetes. I és que darrera de cada etiqueta s’amaguen les empremtes dactilars dels nostres usuaris de la Fundació MAP, que ens transmeten que no hi ha cap persona igual, que cadascú és únic i diferent. 

Però se’ns dubte, el nostre eslògan és el que amaga la història més emotiva. En Josep Maria Suarez, una persona atesa de la Fundació amb paràlisis cerebral ens va regalar el cor de l’eslògan de la formatgeria MUUU BEEE, “És Ripollès, és bona llet”.

La història d’amor, superació i trasgressió d’Iris i Aleix, neix i creix, en mig de la historia de Crisàlida. La història del forn de pa de Crisàlida creix al compàs marcat pel nostre panettone. Aquest pa dolç, herència llombarda, fill del pa, germà de les coques i amant de la mousse, ens ha obert les portes a l’excelència i les finestres a la subtilesa.  La farina, la mel, la mantega, les panses i el moscatell barrejades adecuadament i repetint fins a tres vegades el misteri de la fermentació al llarg de tot un dia, tot ballant la dansa del foc durant 2 hores, engendren al protagoniste del nostre advent, el Panettone de Crisàlida. Aquest “pas de quatre” del nostre particular “llac dels cignes” amb la coreografia d’Iris, Aleix, Crisàlida i el seu panettone, conviden a l’esperança i dilueixen la intolerancia.