Qui som?

utopia, realitat, fidelitat
i resiliència

L’Olivera és una cooperativa de treball i d’iniciativa social en el món rural i periurbà. Cultivem vinyes i oliveres i elaborem vins i olis ecològics incorporant persones amb dificultats en tot el procés, posant les nostres capacitats al servei d’un projecte comú.
Vam començar aquesta aventura l’any 1974 a Vallbona de les Monges, a la Catalunya interior de secà, quan un grup de persones, amb el pare escolapi Josep Maria Segura al capdavant, s’instal·len al poble amb la idea de crear una comunitat de vida i treball que, d’una banda, integrés persones amb dificultats, especialment aquelles en situacions socials més desfavorides i, de l’altra, plantegés una sortida econòmica productiva a partir dels propis valors de la zona. 

"un projecte a escala humana que posa en el centre les persones"

Aquesta experiència alternativa, socialitzadora i carregada d’utopia buscava fórmules de vida i treball humanitzadores, integradores i, en certa manera, dissidents del desenvolupament urbà i industrial. Es tractava d’un projecte col·lectiu en l’àmbit rural, alineat amb altres experiències que succeïen en diversos llocs d’Europa. El que actualment es coneix com Economia Social i Solidària.
L’economia del grup va voler ser agrària des del principi ­–com la dels veïns del poble- i cooperativa –per les potencialitats d’aquesta forma d’organització. L’eix social està en el nucli del projecte productiu, mitjançant un projecte a escala humana que posa en el centre les persones.
Per això, mantenim el treball manual sobre la vinya i les oliveres, etiquetem a mà i numerem una a una les ampolles. Som intèrprets de la terra i treballem aplicant els criteris de l’agricultura ecològica. El nostre el repte ha estat sempre fer productes que parteixin de l’herència agrària i que siguin el reflex de la seva terra i de la seva gent.
Des del 2010 estem també a Can Calopa, una masia al Parc Natural de Collserola on recuperem la vinya i elaborem l’únic vi de la ciutat de Barcelona. Un projecte d’agricultura social que també genera oportunitats d’inclusió social per a joves amb necessitats especials. Una experiència que reivindica l’activitat agrícola lligada a les grans ciutats.
El resultat d’aquesta feina és un ventall de vins i olis singulars i honestos que us convidem a descobrir. 

La gent

L’Olivera és un projecte que es vol col·lectiu i inclusiu, fet de moltes mans i moltes veus, com pedres de diferents mides construeixen un marge de pedra seca. Un paisatge humà que va encaixant pedres irregulars, persones diferents, per tal de construir un projecte sòlid, pedra a pedra, persona a persona. Una construcció orgànica, una obra coral amb un objectiu compartit: el d’interpretar la terra posant en joc els valors propis, els que ens dóna el nostre entorn més immediat, apostant per fer més amples les vores des d’on reinventem el món que somiem.

Manifest des dels marges

Des dels marges, des d’aquesta perifèria habitada, patrimoni de la memòria cultivada, esbossem la nostra identitat. Nostra i de totes aquelles que se la vulguin fer seva. Perquè no hi ha canvi real sense compromís de transformació, ni compromís sense acció.

num1

Les persones
al centre

Creiem en les persones i les situem al centre de la nostra activitat econòmica i social. Incloem la diversitat i l’abracem des de tots els àmbits, posant en joc les nostres capacitats al servei d’un projecte comú.

num2

Economia
a escala humana

Creiem que la dimensió humana i l’economia productiva han d’anar de la mà. Treballem per generar oportunitats laborals i socials a través del treball inclusiu i a escala humana. Un treball manual que ens estructura i que respecta i estimula les capacitats i els ritmes de cadascú.

num3

L'agroecologia
com a model

Som intèrprets de la terra, la treballem respectant els cicles de la natura i aplicant els criteris de l’agricultura ecològica per arribar a fer productes de la nostra herència agrària que siguin el reflex de la seva terra. Creiem en l’agroecologia com a model per transitar cap a sistemes alimentaris i agrícoles més sostenibles mediambientalment, econòmicament i socialment.

num4

Paisatges
vivibles

Tenim el compromís d’habitar el paisatge, fer-lo vivible i construir col·lectivament un present i un futur acollidors. Arrelem al món rural des d’una visió optimista: creiem en un món (rural) viu que genera oportunitats i en un sector primari que propicia el creixement equilibrat d’una societat, econòmicament, socialment i demogràficament.

num5

Alimentació
lligada a l'origen

Creiem en els aliments com a ambaixadors d’un territori i com a base per a una cultura alimentària lligada a l’origen. Aliments que traslladin també valors culturals: aquells que els lliguen a una identitat, que ens parlen d’una manera de fer i de ser, que ens expressen la singularitat cultural del lloc d’on provenen. Aliments que no podrien explicar-se sense el seu paisatge, paisatges que s’expressen a través dels seus aliments.

num6

Corresponsables d'una societat responsable

Ser corresponsables implica comprendre que ser conscients i sobirans amb els nostres gestos quotidians té una relació directa amb el món que volem, el territori que estimem i el futur que volem. Per això, ens alineem amb els tres principis del moviment Slow Food per elaborar i consumir productes que siguin bons, nets i justos.

num7

No hi ha marges
per a la desigultat

Una societat justa només s’aconsegueix si totes les persones que la formen tenen les mateixes possibilitats d’accedir a uns mínims nivells de benestar social i els seus drets no són inferiors als d’altres grups. Caminem cap a aquesta societat més justa, afrontant les pròpies incoherències per assolir l’equitat en el seu sentit més ampli: de gènere, d’oportunitats, laboral i social.

num8

Intercooperar 
per transformar

Apostem pel cooperativisme com a estructura que garanteix l’equitat, la participació i la democràcia interna, en el camí cap a la construcció d’un ecosistema laboral democràtic i participatiu. Creiem en el treball en xarxa i la intercooperació com a principi per a desenvolupar un model organitzatiu transformador, que sigui capaç de contribuir a un canvi de paradigma econòmic i social.

num9

Dir el que fem

Volem ser una organització transparent, cap endins i cap enfora. Creiem en la gestió col·lectiva i abracem els compromisos des de la participació i el sentiment de militància a un projecte que es vol compromès, transparent i participatiu. I ho fem, des del convenciment que davant la fantasia i l’artifici ens cal informació i transparència.

num10

Fer el que diem

Fem el que diem que fem. Perquè l’autenticitat s’aconsegueix amb honestedat, volem ser coherents en el què fem, en com ho fem i en com ho expliquem.

Cultura de marges

Cultura que cultiva. Cultiva terra, cultiva gent. Cultiva als marges. Marges físics: parets de pedra seca que tatuen el paisatge de secà on creixen les vinyes i oliveres que treballem i que sostenen la vida cultivada. Però també marges simbòlics, que no es veuen però separen i classifiquen persones i territoris que queden al marge de les dinàmiques que els nous temps van imposant. Experiències que resisteixen al marge dels convencionalismes.

Cultura

1 f. [LC] Acció de cultivar; l’efecte. Prové del llatí cultura, composta amb el sufix –ura (resultat de l’acció) sobre la paraula cultus, cultiu, cultivat, participi de colere, cultivar, la matexia que ens dona cultisme.

Marge

3 m. [AGA] Graó de terra, sovint amb pedres, que serveix per a separar dues feixes de diferent nivell o per a evitar esllavissades.
3  [LC] al marge loc. adv. Sense participació en alguna cosa.

En aquesta perifèria, fent-se part del paisatge, transita el projecte de L’Olivera, entre les parets de pedra seca que ens fan la terra cultivable i aquesta exploració de la fidelitat que imposa la vida al marge. Un projecte de persones tossudes, que des del 1974 assaja una experiència transformadora, a contracorrent d’alguns valors establerts. Tossudes per treballar en un terreny aspre i hostil i fer-ho amb una proposta d’agricultura a escala humana que posa en joc les capacitats de cadascú al servei d’un projecte col·lectiu.

Un caràcter tossut que habita aquest paisatge auster que ens esforcem a cultivar, que ens identifica, ens compromet i ens estructura com una forma de cultura: la cultura de marges.

Un projecte, dos paisatges

L’Olivera és un projecte que es viu en dos paisatges: el rural, a Vallbona de les Monges, a la Catalunya interior de secà, i l’urbà, a la masia Can Calopa de Dalt, al Parc Natural de Collserola, a Barcelona. Dues experiències, dues trajectòries i dues aproximacions compartides.
Una experiència en dos entorns, un univers en dos paisatges, una mirada comuna a dos universos.

Vallbona de les Monges: paisatge rural de secà

Vallbona representa la utopia inicial, la que al 1974 ens va fer caminar en aquesta aventura que ens ha portat fins a l’actualitat. La que ens va fer intuir que aquest paisatge de secà tatuat pels marges de pedra seca amagava la possibilitat de fer vins i olis singulars i de fer-ho amb un projecte d’agricultura a escala humana on el fet econòmic i el social anessin de la mà. Un intent de viure amb una visió transversal que fes compatible la inclusió amb l’elaboració de productes d’origen i d’alta qualitat.
Fer-ho, a més, en un entorn rural, ens anima a seguir creient en el futur d’aquests espais on els canvis dels models agrícoles i productius són constants i  plantegen molts interrogants. Ens sentim identificades amb aquest concepte ampli de l’agricultura, que incorpora funcions i valors diversos (qualitat dels aliments, acció social, desenvolupament local, valor cultural…) i la nostra experiència s’emmarca en el que arreu d’Europa s’ha definit com Agricultura Social o Social Farming.

L’entorn
Vallbona és lloc de carenes i valls petites on s’intueix l’acció erosiva de l’aigua, que ha deixat la seva empremta i n’ha modelat el paisatge. És terra de sòls de fondo i costers sostinguts per marges de pedra seca que, juntament amb les nombroses cabanes, ens parlen d’un passat més habitat i productiu. Aquests marges constitueixen un element fonamental en la conservació de la fertilitat dels sòls i l’eficiència en l’aprofitament de l’aigua, en un paisatge de secà amb pluviometries molt baixes. Són  un testimoni viu de la saviesa i la feina intensa acumulada per les generacions que ens han precedit, una herència viva avui en dia en risc de difuminar-se en el temps.
A Vallbona la història està marcada per la presència del monestir cistercenc femení més antic de Catalunya. L’orde del Cister va ser fundat a la Borgonya i es va dedicar a combinar l’activitat espiritual amb el desenvolupament en l’àmbit de l’agricultura i l’organitzaicó del territori. Un territori que des de L’Olivera ens esforcem a donar-li iun valor singular.

Les vinyes
Les vinyes formen part de la subzona Valls del Riu Corb, dins la Denominació d’Origen Costers del Segre. La major part del raïm que elaborem l’hem conreat a les pròpies finques i l’altre prové de viticultors familiars veïns. Des dels nostres inicis, apostem per les varietats històriques com a element central en l’expressió d’un origen. Una geografia vitícola que expressa i lliga clima, sòls, paisatge i varietats. Tota la verema la fem manual entre finals d’agost i octubre. Les diferents ubicacions de les parcel·les ens donen una escala de maduració que permet anar veremant progressivament a mesura que el raïm arriba al seu estat òptim.
Les vinyes que abasteixen el celler de L’Olivera són les úniques que queden al terme de Vallbona. Un panorama que ens parla d’un cultiu que havia estat important en l’economia local. En aquest escenari, generar oportunitats que mantinguin aquest paisatge vivible és el repte que ens mou cada dia.

El celler
El nostre celler a Vallbona és un antic paller del poble que hem anat adaptant i ampliant des de l’any 1989, data de la primera collita. Amb el treball que fem al celler volem expressar tot el potencial que ens porta el raïm que durant un any abans s’ha estat preparant al camp. Fem processos suaus i respectuosos i fem servir productes naturals. Fermentem en dipòsits d’acer inoxidable i bótes de roure de diferents orígens i boters. Seguim de prop aquest procés analitzant el most i el vi, tastant-lo i decidint els cupatges finals. El vi és el fruit de tot aquest treball, que és una interpretació col·lectiva del paisatge que habitem, una personalitat buscada, una voluntat, fruit de l’acumulació de coneixement compartit i debatut. Ens declarem intèrprets de la terra i els nostres vins són “vins d’autors”, de tots els que hem participat creant-los, des de la plantació d’un cep fins al tast del fruit de tot aquest treball.

Can Calopa: Vinyes Urbanes

La iniciativa de L’Olivera a la Masia Can Calopa representa la consolidació d’un model agrícola iniciat en el món rural i traslladat al món urbà. Des del 2010, L’Olivera gestiona les vinyes propietat de l’Ajuntament de Barcelona a la masia Can Calopa, a la serra de Collserola. Aquí, L’Olivera cultiva la vinya i elabora el vi en un petit celler rehabilitat amb una aposta per aquesta agricultura d’escala humana que combina qualitat dels productes amb inclusió social i respecte al medi ambient.
D’aquestes vinyes en surt l’únic vi de Barcelona, que és també el resultat d’una aposta col·lectiva per l’agricultura periurbana amb una mirada contemporània a la recuperació de l’activitat agrícola lligada a les grans ciutats.
Des de Can Calopa gestionem també les vinyes del Parc Agrari de Sabadell i n’elaborem els vins Arraona, que són un pas més en aquest plantejament d’agricultura a prop dels nuclis urbans i una reivindicació del passat vitivinícola de la ciutat.

L’entorn

La masia Can Calopa de Dalt està ubicada a la carretera que uneix Vallvidrera i Molins de Rei, en el vessant nord de la Serra de Collserola. Forma part del terme municipal de Barcelona, al districte de Sarrià-Sant Gervasi i està inclosa dins el Parc de Collserola, classificada com a zona natural de valor ecològic i naturalístic.

Les vinyes

Les vinyes de Can Calopa estan ubicades al vessant nord-est de la serralada de Collserola, a 300 metres sobre el nivell del mar. La finca conserva restes d’antics marges de pedra seca i combina terrasses amb petites parcel·les planes, en un paisatge de zones boscoses conquerides per pins, alzines i espècies arbustives mediterrànies.
En aquest entorn natural però alhora molt proper a zones urbanes, on la lògica porta a l’abandó o al desenvolupament urbanístic desequilibrat, l’agricultura ha estat una activitat en regressió, sobretot després de l’arribada de la fil·loxera a la segona meitat del segle XIX, que va suposar l’abandonament de la vinya. Actualment, recuperar el cultiu amb una lògica productiva i fer-ho, a més, amb un projecte d’inclusió social, és un exercici de resiliència que ens porta a practicar una agricultura gairebé resistent.

El celler

El celler ocupa els baixos de la masia Can Calopa, que havia funcionat com a celler antigament i que encara conserva una premsa de grans dimensions que ens parla del passat vitivinícola de la zona. En aquest petit celler rehabilitat neixen els vins de Can Calopa, amb una proposta enològica que abraça els valors ambientals i que busca elaborar vins que siguin fidels al seu paisatge agrícola i humà.