Amb el cor encongit, compartim la notícia que la nostra presidenta, la Mª Dolors Llonch, ens ha deixat aquesta passada matinada de solstici d’estiu. Se’n va una persona que, com ella mateixa deia, estava “completament enamorada de L’Olivera i de la seva gent“.

La Dolors va arribar a la cooperativa fa setze anys, provinent d’un món tècnic de la química i l’auditoria ambiental, però amb una necessitat profunda de dedicar la seva energia a una feina amb valor social. L’any 2010 va acceptar el repte de liderar el naixement de Can Calopa a Collserola, un projecte que va aixecar pràcticament del no-res amb una vitalitat incansable. Des de 2019, va assumir amb respecte i fermesa la presidència del Consell Rector, agafant el relleu d’en Carles de Ahumada.

La seva contribució al món social ha estat immensa. La Dolors no entenia l’agricultura sense la seva funció terapèutica i de recuperació de persones. Des dels marges, va lluitar incansablement per la inclusió dels més vulnerables, posant sempre l’estima i la dignitat al davant de tot. Va ser una defensora acèrrima de la “cultura dels marges”, batallant per la visibilitat de joves amb discapacitat, amb problemes de salut mental o joves migrants a qui acompanyava en la recerca d’autonomia.

Creia fermament en la desinstitucionalització i en una inclusió comunitària real, impulsant el model de pisos perquè cada persona pogués construir el seu propi projecte vital. Per a ella, L’Olivera era un “paisatge humà” on cada pedra irregular —cada persona diversa— formava part d’una estructura sòlida i ferma, com un marge de pedra seca.

Ens queda el seu exemple de “tossuderia” i la seva convicció que les utopies es fan realitat quan es treballen cada dia. Com ella deia, L’Olivera és un projecte col·lectiu construït amb moltes mans. Avui en trobarem a faltar les seves.

Gràcies per tot, Dolors. Que la terra et sigui lleu.